Aquest
viatge que vaig fer gràcies al Comenius ha sigut una de les experiències més
meravelloses de la meua vida.
Des
de fora pot parèixer fàcil, tres mesos a Sicília, conèixer gent, aprendre
italià i passar-ho bomba.. però vist en primera persona és més complicat.. Al
principi tenia un poc de por, anava a una illa totalment desconeguda i encara
que estaven els meus companys, havia de conviure jo sola amb una altra família.
Poc
a poc, vaig anar aprenent la llengua, ja que és similar a l’espanyol, no vaig
tindre dificultats en parlar-la; poc a poc vaig anar endinsant-me dins d’una
altra cultura, provant nous menjars, coneixent els costums de la meua família,
i descobrint llocs preciosos. Vaig tindre la sort de conèixer a gent
encantadora, que van fer que aquest viatge fóra més inoblidable encara i que em
trobara realment còmoda.
Gràcies
a aquesta experiència he aprés a que no sempre es pot tindre el que vols, i que
hem de conformar-nos amb allò que ens donen o tenim, i agrair això que
tens. He aprés a conviure amb una família totalment diferent, he madurat molt a
l’hora de prendre decisions per mi mateix i afrontar els meus propis problemes,
igual que he sabut què és realment la nostàlgia, però sobretot he aprés a
valorar la meua vida.
 |
Camila amb Maria Cristina, l'estudiant italiana amb la que ha realitat l'intercanvi |
