Tres mesos donen per a molt. No és un viatge de turisme. Tens temps
d’endinsar-te en una cultura, de viure un país.
Eixa és la sensació que jo he tingut. El Projecte Comènius m’ha oferit
l’oportunitat d’integrar-me en una família, en una escola, en un poble. No sols
he sigut testimoni de com viuen; he viscut com ells. He menjat com ells, he
estudiat com ells i he participat en les seues festes.
La distància m’ha permés també valorar les coses que havia deixat a
casa, i ara és bonic poder veure-ho tot amb la perspectiva que dóna la
presència de Francesco amb nosaltres.
Sense cap dubte, Sicília és una illa que mereix la pena conèixer. M’han
agradat els seus paisatges, els seus pobles, la gastronomia i els tresors
arqueològics. Però si m’he de quedar amb una sola cosa, em quede amb la gent.
Amb els que han sigut allí la meua família i els meus companys. Ells m’han ensenyat
la seua llengua, tan dolça, i m’han fet sentir com a casa.
Espere conservar sempre la seua amistat i poder compartir amb ells bons moments més endavant: ací a València o allí a Capo d´Orlando. Anime a tots els alumnes del Comarcal a participar en tota mena de projectes d’aquesta índole que es duguen a terme. I agraisc a les professores implicades que hagen fet possible la nostra participació en aquesta edició del Projecte Comènius.
 |
Quim Rueda, alumne de l'IES Comarcal, amb els seus "pares adoptius italians" Domenico i Mari Angela |
