Hola a
tots,
Vaig a contar-vos
com transcorre el dia a dia en Sicilía.
La jornada (per a
mi) comença a les sis i mitja del matí, quan entra la mare de Francesco a
despertar-nos. El pare de Francesco ens porta a l'estació de tren, on agafem el
tren que va a Patti. El trajecte dura uns vint minuts, i quan arribem a
l'estació de Patti caminem deu minuts fins al col.legi, on les classes comencen
a les huit i deu.
El sistema educatiu
a Itàlia és ben diferent a l'espanyol; ací comencen el batxiller amb catorze
anys, i no l'acaben fins als dihuit, és a dir, ara Francesco està cursant 3r de
'liceo', que equivaldria a quart d'ESO a Espanya.
La classe no és
gens tranquil.la en allò referent als alumnes, però són molt simpàtics i m'he
integrat a la perfecció ací. Els mestres són molt carinyosos i expliquen les
seues assignatures molt bè.
Les hores que no
tinc classe, estic a la biblioteca fents deures de l’institut o parlant amb les
companyes. També he llegit algun llibre i consultat noticies d'actualitat a
l'ordinador.
Quan acaben les
classes, que solen acabar entre la una i una i mitja, Francesco i jo
tornem a l'estació de tren per a tornar a casa a Capo d'Orlando.
Quan arribem, la
mare de Francesco ja ha preparat el dinar (que el 99% de les vegades és pasta)
i el mengem amb molta gana. Una volta hem acabat de dinar, fem una xicoteta
migdiada, per a reposar un poc.
El dimarts, dijous
i dissabte, a les quatre de la vesprada, anem al gimnàs per a cremar tota
la pasta que ens hem menjat anteriorment i estem allì una hora i mitja.
Desprès de
l'exercici, ens dutxem i depenent del dia anem a pegar una volta pel poble amb
els amics de Francesco, o bè ens quedem a casa veient una pel.lícula o
estudiant.
Sobre les huit i
mitja o nou, és l'hora de sopar (que sol ser una altra vegada pasta) i mentre
mengem, comentem com ha transcorregut la jornada.
Finalment, a les
onze de la nit, i deprés d'una dura jornada, és hora d'anar-se'n a dormir.
Bona nit!
Quim Rueda Rausell
 |
| Els meus companys de classe en Patti (Itàlia) |
